Arfa, és una vila del municipi
de Ribera d’Urgellet, situat al centre de la comarca de l’Alt Urgell. El poble
està ubicat al peu de la serra de la Freita, a la vora esquerra del riu Segre,
a 670 metres d’altitud. És conegut per les seves cireres, les millors de la
comarca. Forma part de la Xarxa de pobles amb encant de la Diputació de Lleida.
Hi ha constància
documental d’Arfa de l’any 839, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
com Asua que que segons Joan Coromines prové del pre-romà Asu-a (Esbarzer). Més tard es citat com asfa (S.XII I XIII).
Arfa va néixer gràcies
a la seva estratègica ubicació damunt una elevació de pissarra sobre el Segre dominant
un dels camins que comunicaven la Seu d’Urgell amb el sud del comtat d’Urgell. A
l’Edat mitjana es can disputar el control de l’anomenada penya d’Arfa on a
principis de S.XIII es rehabilità una antiga fortalesa, el Castell Genís, que a
existia al punt més alt del pujol. L’any 1786, un terratrèmol va malmetre tant
el Castell Genís que un any mes tard va ser enderrocat.
Les cases es van anar
construint en forma circular al voltant del castell. Arfa va tenir ajuntament
propi fins l’any 1968, en què va ser annexionat
al municipi de Ribera d’Urgellet.
L’any 1982, una forta
riuada es va emportar una part del pont, deixant Arfa incomunicada durant uns
dies, ja que no s’hi podia accedir per la carretera ni pel camí ral, donat que
el pont de la Palanca també se l’havia endut l’aiguat.
El pont d’Arfa: Antigament una passarel·la de fusta permetia creuar el riu
fins que van construir el pont medieval, l’antiguitat del qual no està clara
tot i que ronda del S.XII. En algunes èpoques, el Segre es desviava del seu
curs i arribava a passar per la dreta del pont, i aleshores com havia d'emprar
una passarel·la de fusta per travessar-lo. Tot i patir diferents arranjaments
(com una maldestra ampliació passada la Guerra Civil per permetre el pas del
cotxe de línia o la reforma integral de l'any 2011) i estralls per riuades, com
els aiguats de 1982, el pont de pedra d'Arfa encara
està en servei, un cas excepcional a tot el curs del Segre.
L’església de Sant Serni: Data del S.XII es va construir l’església parroquial de Sant
Serni un estil romànic que amb diferents modificacions, ena ha arribat fins
avui. El campanar és amb forma octogonal en la part superior que data del 1707
. El rellotge del campanar del 1816, la maquinària del quan encara es conserva
al local social, fou fet per un rellotge d’Ordino (Andorra).
Pou de la Caveca (Pou de Gel): El pou
de la caveca es un pou de mitjans del S.XVII que és troba en perfecte
conservació que es troba situat al camp de Ca l’Aguilar, just a dalt del Part
de Vila. És una estructura semisoterrada coberta amb una cúpula semiesfèrica. L’Agost de 1641, el Capítol de
la Seu acordava la construcció del pou de gel a Arfa, i dos canonges
gestionarien l’obra. El febrer de 1642 l’obra ja estava acabada i poc després
el Capítol arrenda la gestió del pou i de la distribució i venda de fel. El gel
era privilegi exclusiu dels canonges. Durant la guerra es va utilitzar per
refugiar-se, la gent del poble per por de ser afusellats es refugiaven dins del
pou.
Les Mines d’Arfa: A la
muntanya sobre el poble d’Arfa, estan situades les Mines d’Arfa, on s’extreia
el carbó i amb vagonetes es baixava a la central tèrmica situada a la part
dreta d’Adrall. Les Mines que es troben situades al municipi d'Arfa, ara fa poc es va fer un camí rural "El camí de les Mines d'Arfa" que va des de el poble d'Arfa fins les mines, i després baixes direcció el Pla de Sant Tirs
